Vés al contingut

El blog dels professionals de l’hostaleria

Entre Plats vol ser l’espai on els restaurants, bars, cafeteries, col·lectivitats, hotels… trobeu informació útil sobre el sector i les últimes tendències per als vostres negocis. Un blog per a tots/es, amb molt de debat i participació. En marxa!

Categories:
13 de març de 2024
Saber más

Març ens porta la Setmana Santa, el canvi d’hora, la primavera… i, per descomptat, nous aliments frescos i de temporada!

És el moment perquè l’hostaleria renovi les verdures de les cartes i els menús. I s’agraeix l’opinió d’un expert que ens guiï a escollir les millors opcions. Perquè no sempre és fàcil seleccionar un bon producte! Per això, hem preguntat a Joan Baró, director de Compres de producte fresc de Transgourmet, per les verdures que ens recomana comprar aquesta temporada i com triar-ne les millors. “En aquesta ocasió, em decanto pels porros, les albergínies i les mongetes tendres, que ara estan al punt!”.

“Frescura, maduresa, olor, color… Aquests són els meus consells per encertar a la selecció”:

Porros

  1. Escull porros amb tiges fermes i gruixudes, perquè t’indica que són fresques i que estan en bon estat.
  2. Pressiona, a més, la part blanca; assegura’t que sigui ferma, però no massa dura.
  3. Evita els molt grans, ja que són més fibrosos i tenen menys sabor.
  4. I observa la base: ha de ser blanca i uniforme.

 

Albergínies

  1. Compra les albergínies que siguin fermes i suaus al tacte. Sense arrugues ni abonyegaments.
  2. Observa que llueixin brillants i sense taques.
  3. Escull albergínies de mida mitjana o gran, les petites solen ser més amargues.
  4. I evita les excessivament pesades, normalment estan massa madures.

 

Mongetes verdes

  1. Busca mongetes verdes fresques i de color brillant. Evita les verdes opaques.
  2. Para atenció a la mida, tria mongetes mitjanes i uniformes per aconseguir una cocció similar.
  3. Comprova que la textura sigui ferma i cruixent.
  4. I fa olor les mongetes abans de comprar-les. Les millors són les fresques i suaus.

 

També et pots passar per alguns dels 70 centres GM Cash i els nostres experts en frescos t’ajudaran a donar sabor als teus menús.

Ara sí que estem preparats per ser els millors de la temporada!

5 de febrer de 2024
Saber más

El carnaval es viu al carrer, se celebra al carrer i, per tant, es menja i es beu al carrer. Per això, l’hostaleria de moltes zones d’Espanya canvia durant aquests dies les rutines, i el menú de taula se substitueix per les tapes i les racions.

El nostre expert Félix Cecilia ho sap molt bé, ja que és gerent del nostre centre GM Cash de Cadis, una de les ciutats més lliurades al carnaval!

En aquest article ens explica les tres claus perquè restaurants, bars i cafeteries ofereixin un bon servei als seus clients/es, mentre que gaudeixen de les disfresses, les màscares i les comparses.

  1. Preparar plats fàcils de consumir a l’aire lliure

“Proposem focalitzar l’assortiment en embotits, carns com a pollastre o llom de porc, amanides, fregits de peix i la socorreguda truita. Després, a cada zona geogràfica, ho prepararan de maneres diferents segons la seva tradició gastronòmica”.

“Per exemple, a l’hostaleria de Cadis, el típic aquests dies és treure les barres fora dels establiments i oferir peixet fregit, llardons, carn metxada o el famós ‘serraret’, un muntadet de cinta de llom o pollastre amb pernil i pebrot fregit”.

  1. Ajudar el consumidor/a amb envasos “per emportar”

“És convenient que els negocis disposin d’envasos d’un sol ús com safates, plats, cons o recipients amb tapa. L’important és que siguin còmodes de portar per als clients i que el menjar mantingui la qualitat i el sabor; és a dir, cobrir les necessitats amb garanties”.

  1. Tenir un bon servei de subministrament de productes

“Amb el carnestoltes, la demanda en alguns llocs es multiplica, però els restaurants no tenen prou capacitat per emmagatzemar els productes extra d’aquests dies, sobretot els frescos, que necessiten unes condicions específiques per mantenir la temperatura i el seu cicle de conservació” .

“Per això, és important tenir una òptima plataforma de distribució d’alimentació i begudes que lliuri a cada negoci les comandes sempre que ho necessitin, garantint, sobretot, que els productes frescos arribin en estat òptim”.

Al GM Cash de Cadis ja ha començat el carnaval

Les jornades aquests dies al nostre centre de Cadis són més intenses que de costum. “Estem preparats per respondre a aquest augment de demanda amb agilitat i qualitat”.

“Si els hostalers/es vénen al cash, hem augmentat l’assortiment de begudes, com cerveses i vi dolç, i els productes frescos que més demanen: el peix i el lluç han passat a un segon pla i, com deia anteriorment, els aliments estrella són el adob, els seitons, el xoco, la carn metxada, el pollastre…”.

“Si ens sol·liciten portar-lo al seu restaurant directament, organitzem rutes una, dues o, fins i tot, tres cops per setmana. Som la plataforma de distribució”.

“L’objectiu és donar el millor servei possible a l’hostaleria, perquè els seus clients només es dediquin a gaudir del carnaval”.

22 de desembre de 2023
Saber más

Arriba el Nadal i l’època més intensa de l’hostaleria. Aquest any tres experts de GM Cash us proposen oferir menús de qualitat amb un toc d’innovació. La tendència és combinar tradició i novetat al teu restaurant.

Aquests són els nostres tres imprescindibles i les seves varietats:

1) Embotit. Amb el pernil no podem fallar. Per això, hem acudit a Antonio López de la Nieta, el nostre gerent de Compres de Xarcuteria, que ens ha ensenyat “els seus trucs infal·libles per detectar un bon producte ibèric”. Pren nota de les recomanacions:

– Fixa’t en el precinte de plàstic de la peülla. Si no ho porta, no és ibèric.

– Observa la forma: ha de ser estilitzada i allargada, sense anomalies.

– Examina el desgat de la peülla, que indicarà si el porc ha gaudit passejant molt pel camp.

– Posa atenció a la cansalada: ha de ser daurat i brillant, rugós, tou i untuós.

– Llegiu bé l’etiqueta: pot ser negra, vermella, verda o blanca.

2) Celler. El vi és un altre convidat indispensable per dinars i sopars de Nadal. L’àmplia varietat del mercat ens pot dificultar l’elecció. Per això, Dámaso Peinado, el nostre gerent de Compres de Vins i Caves, ens recomana el secret per tenir un bon celler aquests dies.

– La proximitat està de moda. Combina les reconegudes referències nacionals i internacionals amb vins locals especials, destacant-ne l’elaboració artesanal i la responsabilitat ambiental en la seva producció.

– Innova amb algun vi especial per a les postres.

– Completa el teu celler amb begudes amb alta graduació; en aquesta època enganxen fort els destil·lats càlids, com el whisky, rom o conyac. Pots innovar, afegint elements que en realcin el sabor, com el cacau, cafè, canyella o vainilla.

3) Dolços. El sector del torró és el que combina millor tradició amb innovació. I el nostre gerent de Compres, Antonio Orozco, ens explica que la clientela continua demanant els sabors clàssics, però també cerca l’originalitat de les noves receptes. Aquí van algunes idees del nostre expert de GM Cash per encertar amb tothom:

– Sorprèn amb una taula de torrons amb sabors de gingebre, te matxa, pastanaga, mango. Fins i tot de xuclachups, pernil serrà o vermut amb patates!

– Alegra als més atrevits amb torrons de cervesa, gintònic, whisky, rom, fins i tot, de caipirinya.

– Presenta opcions més saludables com els productes bío 100%, sense conservants ni colorants. Hi ha marques que tenen collita pròpia d’ametlles, on preval la sostenibilitat del cultiu

– Combina les tauletes tradicionals amb els nous formats, com els monodosis o els sticks (pals), en funció del que demana la teva clientela.

Antonio Orozco ens recorda que aquests tres imprescindibles els pots trobar als tradicionals lots nadalencs en forma de cistelles, safates, baguls… amb combinacions de begudes, xarcuteria, conserves i dolços. “A més, aquest any hem volgut incorporar dues novetats per respondre a tots els gustos: una cistella vegana i una altra sense alcohol”, afegeix.

La cistella porra per organitzar un sorteig al teu establiment és una altra bona opció.

Perquè la Grossa també pot caure al teu restaurant aquest Nadal gràcies a GM Cash!

27 de novembre de 2023
Saber más

Varsòvia, Polònia. 30 d’octubre, 2 de la tarda. Set xefs d’Alemanya, Àustria, Espanya, França, Polònia, Romania i Suïssa, al voltant d’una caixa negra. Bromes, preguntes i nervis, prou nervis! Així arrenca “Chefs en Or”, el concurs internacional de cuina organitzat per Transgourmet i la meva primera competició professional!

Estàvem a punt de descobrir quins tres ingredients hauríem d’utilitzar a la recepta que prepararíem l’endemà. L’única cosa que sabíem fins aleshores era que l’ingredient principal seria el pollastre.

Per fi vam aixecar la tapa i allà estaven!:

1) Bimi. Bé! Aquesta mena de bròquil es pot incorporar fàcil a qualsevol recepta. Sense cap problema.

2) Bolets ceps. Perfecte per a la idea que tenia!

3) All negre. Oh, no! Mira que jo tenia ben pensat el meu plat, però… què faig amb aquest all negre? Si té un gust de regalèssia estranyíssim!

En aquell moment el meu cap comença a fer voltes… 15 hores més tard entraríem a cuines i he de veure com incloc aquests tres nous “companys”. Per això compto amb una gran aliada: Rocío Morcillo, formadora d’Hostaleria de Transgourmet Ibèrica. A més, va ser finalista de MasterChef Espanya el 2016, per la qual cosa la seva experiència és fonamental per a mi.

Entre tots dos, vam optar per preparar pollastre i carrabiners en un caneló. Així puc fer servir totes les parts dels dos productes, complint un dels requisits del concurs: residus zero. El caneló anirà acompanyat per una gelatina de carrabiners, cruixent de pollastre i una salseta de bimi. I per a l’entrant, una croqueta de pernil, acompanyada de tàrtar de bolets variats, escuma de ceps i… allioli d’all negre!

El meu objectiu: oferir un plat amb molt de sabor.

L’endemà, l’autobús ens arreplega aviat. Al meu grup, el del matí, competim els participants de Suïssa, Romania, Àustria i Espanya. Estic encantat perquè m’ha tocat tot just el torn que volia. ¡No sé què hauria estat dels meus nervis si hagués hagut d’esperar fins a la tarda!

Perquè jo vaig pensar que aquest concurs seria un esdeveniment senzill, set xefs ficats a les cuines de Transgourmet, fent els seus plats tranquil·lament, però sovint muntatge! Cambres, presentadors, ajudants, espai per al públic… Quan entrem apareixen els meus nervis, que cada vegada es fan més forts: Qui m’envia a mi ficar-me en aquest fregat?

Encara sort que tinc al meu costat l’equip de Transgourmet Ibèrica! L’atenció és brutal, donant-me suport tota l’estona, atents a què necessito i ajudant-me amb l’ansietat i l’aeroport. La meva traductora, Ale, està sempre amb mi i, gràcies a ella, és tot més senzill, no només a cuines, sinó per relacionar-me amb altres concursants, jurat i presentadors. Tinc el millor equip del món!

Tot i els nervis, el temps vola i, sense adonar-me’n, estic presentant el plat. Ara seran els concursants de la tarda els que hagin de bregar amb la seva feina. Jo descansaré fins que arribi l’autobús per a la meva propera cita: la gala de lliurament de premis.

Aquí torna el pessigolleig a l’estómac. I és que quin sarau! L’escenari elegit és espectacular. Tot de blanc i vermell, els colors de Transgourmet. Els presentadors, el menú preparat per a l’ocasió… i arriba el moment de la veritat.

Joos Sutter, president del grup Transgourmet, obre el sobre, veu el nom i fa broma: “¿No serà un error?”. Però jo només vull que arrenqui i digui aquest nom! Finalment anuncia el guanyador. Quina pena! No podia ser. El premi es queda a Polònia. Sé que el meu plat s’ha vist perjudicat per un problema en els temps de l’emplatat del concursant anterior, que ha fet que el meu pollastre quedi una mica ressec. No m’emporto una estatueta, però sí aquest aprenentatge: manejar millor els contratemps que puguin sorgir.

També m’emporto la bona relació amb els jutges de França, Alemanya i Polònia i amb el concursant suís, grans professionals i gent encantadora. A més, he de confessar que el nostre equip va despertar moltes simpaties. Cada vegada que se’ns esmentava, hi havia gent aixecant-se, aplaudint o aclamant. I jo, feliç! Com a anècdota, després de presentar el meu plat davant del jurat, es van començar a sentir crits i aplaudiments que van desconcertar la presentadora que va preguntar: “Què és això? Són els familiars de Raül?”. Però no, no eren ni la meva mare ni la meva germana, que estaven callades i formals. Els crits eren del meu equip Transgourmet. Se’n pot demanar més?

Encara que m’hagués encantat portar-me l’estatueta a casa, m’emporto dues coses de “Chefs en Or”: per una banda, el suport de l’equip de Transgourmet Ibèrica, pendents de la meva família i de mi en tot moment i, per altra banda, haver-hi provat per primera vegada la sensació de competir cuinant.

Ara, a toro passat, ja he canviat aquest “qui m’envia a mi ficar-me en aquest fregat?” per “repetiria amb els ulls tancats”.

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!